PROPUESTA DE INTERVENCIÓN EQUIPAMIENTO COMUNITARIO
Intervención en edificio Ateneu Hortenc, Racons Publics
Proyecto Finalista
Localización: Barrio de Horta, Centro Cívico “Ateneu Hortenc”, Barcelona
Promotor: FAD (Fomento de las Artes y el Diseño) + Ayuntamiento de Barcelona
Superficie: 160 m2
Año proyecto: 2009
Autor: VAAR

ATENEU: Pres del llatí athenaeum, ‘certa gran escola superior fundada a la Roma imperial per a l’estudi literari i científic’, i aquest, del grec athēnaion, ‘temple d’Atena a la ciutat d’Atenes on els savis i els poetes solien llegir llurs obres’, derivat del nom de la deessa Atena, ‘Minerva’.
Un ateneu és una associació cultural que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d’interès per als seus associats. El terme ateneu prové d’Atena, deessa grega de la saviesa, d’on es deriva athēnaion (en grec), el temple d’Atena, i, d’aquí, el llatí athenaeum, la gran escola romana.
Al segle XIX, en el marc de la Revolució Industrial i de la Renaixença literària, es generalitzaren els ateneus populars, vinculats a moviments de recuperació cultural o de debat polític, com els ateneus llibertaris o els ateneus federals, fruit de l’efervescència obrera del moment. Als anys trenta del segle XX es crearen els ateneus republicans, basats en el foment de la cultura catalana i les idees de progrés social. Entre els anys noranta i els primers anys del segle XXI s’han generalitzat els ateneus i casals populars arreu dels Països Catalans, formats per persones i entitats que fan del casal un espai de trobada i d’intercanvi per a les seves activitats a escala local.
La intervención se enmarca en el concurso Racons Públics 2010, iniciativa del FAD destinada a mejorar rincones urbanos degradados mediante soluciones de bajo coste y alto impacto social. El Ateneu Hortenc fue seleccionado como uno de estos enclaves por su pobre relación con el espacio público: un acceso lateral casi imperceptible, una calle estrecha sin aceras y una medianera dominante utilizada como aparcamiento, condiciones que invisibilizaban la presencia de una institución cultural fundamental para el barrio de Horta.
La propuesta responde a este problema mediante la creación de un sistema modular de plancha metálica lacada en rojo. Cada módulo se inserta en las aberturas de la planta baja y resigue brancales, dinteles y umbrales, configurando un nuevo espesor arquitectónico. Este espesor permite alojar todos los requerimientos funcionales del acceso: pendientes accesibles, iluminación integrada, cierres de seguridad y paso de instalaciones, ordenando elementos que antes aparecían dispersos y superpuestos.
Al sobresalir ligeramente del plano de fachada, los módulos conforman un zócalo continuo que recompone la lectura de la planta baja y proyecta el Ateneu hacia el espacio público. La geometría inclinada del volumen potencia su visibilidad desde la plaza d’Eivissa, donde el viandante percibe el conjunto como un frente unitario y reconocible, reforzando la identidad cultural del edificio.
El resultado es un dispositivo arquitectónico preciso, económico y de fuerte capacidad transformadora, que mejora la visibilidad del Ateneu, reordena la interfaz entre edificio y calle y ofrece un gesto de identidad que acompaña al proceso de reurbanización previsto en la vía. La propuesta se plantea como una microcirugía urbana, reforzando la relación entre el equipamiento y la vida del barrio.
%2023_03_06.png)
%2023_03_16.png)
%2023_03_10.png)

